Author: CLJOntinyent

Des d’Acció Cultural del País Valencià – ACPV i el Consell Local de la Joventut d’Ontinyent – CLJO, han organitzat un concert acústic per al pròxim 23/10/2020, dels recents guanyadors del XIII concurs Sons de la Mediterrània, Laura Esparza i Carlos Esteban. Amb aquesta iniciativa, tant des del CLJO com des d’ACPV, volem apostar per la cultura i la música en valencià en aquest temps difícils, així com defensar fermament que la cultura és segura.

Per a poder assistir a aquesta activitat, la gent s’ha d’inscriure prèviament en el formulari web que habilitarà ACPV – Vall d’Albaida. La inscripció prèvia és obligatòria per a poder assistir al concert, ja què aquest comptarà amb una aforament limitat i amb la corresponent distància d’1,5m entre cadires per complir amb l’actual normativa sanitària d’activitats a l’aire lliure. L’entrada és gratuïta ja que ACPV es farà càrrec de la despesa de les mateixes.

Per tal de poder acudir al concert, els i les participants no poden presentar cap símptoma compatible amb la COVID-19, i hauran d’haver-se provat la febre abans d’acudir. L’ús de la mascareta és obligatori per a poder assistir al concert, i en tot moment les cadires mantindran la distància de seguretat d’1,5m.

El Consell Local de la Joventut d’Ontinyent -CLJO- llança un estudi sobre els efectes de l’actual pandèmia en la joventut Ontinyentina, d’entre dotze i trenta anys (ambdues edats incloses). Aquesta investigació engloba preocupacions i expectatives, com també les percepcions socioeducatives, les conseqüències econòmiques, els estils de vida i les relacions socials que s’estan adoptant en l’actual crisi.

Els i les joves són un dels principals sectors de la població a Espanya que abans de la covid-19 ja representaven una gran taxa d’atur, i és per aquest motiu que l’edat d’emancipació és més tardana en comparació a la resta d’Europa. Mitjançant la participació en l’enquesta que proposa el Consell es pretén donar veu al sector juvenil, i analitzar l’impacte en l’àmbit educatiu, social i econòmic  que ha pogut causar el coronavirus. La forma d’accedir a l’enquesta és a través de les xarxes socials del CLJO (Twitter (@CLJ_Ontinyent), Instagram (@CLJO_Ontinyent) i Facebook/conselljoventutontinyent) o a la seua pàgina web www.joventutontinyent.com.

Els resultats obtinguts seran publicats una vegada finalitze l’estudi, a més segons les conclusions, s’elaboraran unes recomanacions per a la reducció de l’impacte de la pandèmia en la joventut Ontinyentina. Des del CLJO animem als més de set mil joves d’aquesta ciutat a participar en l’estudi, agraint també la seua difusió en les xarxes socials.

Aquesta tindrà lloc el dissabte 3 d’octubre i comptarà amb un posterior

debat de la mà del periodista Miquel Ramos.

Després de passar pel Festival de Cinema de Màlaga, el pròxim dissabte 3 d’octubre tindrà lloc la presentació de la pel·lícula La mort de Guillem, de la mà del Cine Club Utiye amb la col·laboració Federació Llull (ACPV, Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear)i el Consell Local de la Joventut d’Ontinyent – CLJO, als cinemes del Centre Comercial El Teler.

Aquest film narra l’assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló, a mans d’un grup d’ultradreta a Montanejos, a la comarca de l’Alt Millars, l’11 d’abril del 1993. La pel·lícula està dirigida pel guanyador d’un Goya, entre altres, Carlos Marques-Marcet, i s’inclou en la campanya anomenada “La lluita continua”, que pren com a punt de partida la figura de Guillem Agulló i Salvador, el seu assassinat i el judici del cas per promoure la memòria de Guillem Agulló, denunciar la impunitat de l’extrema dreta durant els darrers 40 anys al país, reivindicar la històrica lluita contra el feixisme i alertar sobre l’auge de renovats discursos xenòfobs i racistes que s’han tornat a instal·lar a la societat.

La projecció tindrà lloc a les 19.30 hores, i comptarà amb un debat posterior amb la presència del periodista Miquel Ramos. Per tal de poder assistir cal fer una reserva prèvia de les entrades (podeu trobar l’enllaç a les xarxes socials o web del CLJO), ja que l’aforament és limitat per tal de complir amb les mesures sanitàries pertinents.

La mort de Guillem és una producció de Som, SUICAfilms i Lastor Media, amb la coproducció d’À Punt Mèdia i Televisió de Catalunya, i que compta, entre altres, amb la participació de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i la Radiotelevisió de les Illes Balears. Aquesta es podrà veure del divendres 2 al dijous 8 d’octubre.

Així des del CLJO vos comuniquem que l’aforament per a la projecció del dissabte 3 es troba complet. Tot i això, podreu gaudir d’aquesta pel·lícula la setmana del 2 al 8 d’octubre de la mà del Cine Club Utiye. A més, tots i totes les menors de trenta anys en possessió del Carnet Jove, per la presentació d’aquest a l’hora de comprar la vostra entrada, podreu gaudir de la mateixa de forma gratuïta.

El Ministeri d’Educació i Formació professional ha obert el termini per a sol·licitar les beques i ajudes per a estudis postobligatoris tant en l’àmbit universitari com no universitari. Entre aquestes es troben les beques per a cursar Formació Professional, Batxillerat, Educacions Artístiques, Graus, Màsters, etc.

Podeu consultar les diferents convocatòries en l’apartat beques i ajudes d’aquesta mateixa web. O bé clicant en aquest enllaç el qual vos redirigirà a l’apartat pertinent.

Si teniu qualsevol dubte, podeu enviar-nos un missatge a conselljoventut@gmail.com o un WhatsApp al 644 95 44 32.

El CLJO es troba tancat per vacances fins a l’1 de setembre. A partir de l’1, podreu demanar la vostra cita (indispensable per a poder acudir a la seu el CLJO), per a resoldre els vostres dubtes respecte a aquesta convocatòria.

Escrit guanyador de la primera categoria del seté Concurs d’Escriptura Crítica Juvenil.

Em fa por pensar en el 2050, sona tan llunyà… Meitat del segle vint-i-u, meitat de l’era tecnològica.

Si en dos mesos la nostra realitat quotidiana ha fet un gir de 180 graus, com ho pot fer en trenta anys?

Vivim en una societat arrelada als hàbits capitalistes i consumistes, que deixen de banda a aquells que no tenen res i els fan més pobres, mentre enriqueixen i proveeixen els rics; per no parlar de la classe mitjana, que viu frustrada per no ser capaç de consumir tot el que voldrien, i es veuen immersos en un cercle viciós de treball-consum que mai no acaba.

Açò em fa pensar que ni en deu ni en trenta anys uns costums tan arrelats a les bases de la societat com aquests desapareixeran.

M’imagine el 2050 caracteritzat per la misèria; no m’agrada ser pessimista, però el dia a dia en aquesta societat i la poca implicació d’alguns òrgans polítics, m’ha fet arribar a aquesta conclusió.

Com deia abans, aquest sistema econòmic s’ha apoderat de la nostra societat, ja que l’economia és la base de les decisions polítiques i socials. En lloc de començar a prendre mesures per parar el problema que més preocupa a la joventut i a una gran part de la societat, el canvi climàtic, inverteixen els seus esforços i el seu capital en polítiques que no tenen un impacte visible i que no ens asseguren un món on viure.

Possiblement en trenta anys els nostres mars hauran crescut, els boscos hauran desaparegut, i ens veurem immersos en una lluita constant per aconseguir elements bàsics com aigua, aliments…

Per tot açò, em sorprén la hipocresia d’alguns dirigents, que afavoreixen els interessos de les grans corporacions multinacionals, mentre deixen de banda a milers de persones. Tanmateix, es mostren negacionistes en el que concerneix l’escalfament global o canvi climàtic; com pretenen que la seua economia avance si no té un món on fer-ho?

Quan les conseqüències es facen visibles, qui li explicarà als nostres fills que els que van tenir l’oportunitat de canviar aquell destí no ho van fer? Qui els explicarà que vam preferir fer el desentés quan els científics ens alertaven de la gravetat de la situació i anar a centres comercials a continuar sent partícips del capitalisme i la seua filosofia basada en la immediatesa en lloc de pensar en el nostre futur?

El que plantege és la reflexió envers quina manera estem contribuint a la societat i al futur de la mateixa i què estem disposats a sacrificar per tal de salvar-la. Si ens unim com a societat i busquem alternatives socials i econòmiques al capitalisme, amb el que això comporta, no hi ha dubte que acabarem amb el canvi climàtic i amb tots els problemes que implica.

Mariola Revert, estudiant de l’IES l’Estació d’Ontinyent

Escrit guanyador de l’accèssit de la tercera categoria del seté Concurs d’Escriptura Crítica Juvenil.

Falsos. És un adjectiu que serveix com a resposta recurrent quan se li pregunta a la gent que descriga els mitjans de comunicació actuals. “No són objectius”. “Estan manipulats”. “Ens estan manipulant!”. “Això que conten són faules…”. “Oi, doncs jo he llegit una versió diferent en aquest altre mitjà”. Qui té raó quan diverses notícies relaten el mateix esdeveniment però amb matisos diferents? A què es deuen aquests matisos? És que potser certs detalls, i no pas altres, beneficien més certs grups en comparació amb altres?

 Aquestes són preguntes i afirmacions que he anat escoltant i preguntant-me jo mateixa amb el pas del temps. És possible per a un mitjà de comunicació ser objectiu? És més, és possible ser objectiu en qualsevol cas si no s’ha sigut testimoni de l’esdeveniment que s’està contant? La resposta més probable a aquesta pregunta és no. Fins i tot moltes vegades hi ha dues (o més) versions d’un mateix succés! Aquesta resposta ens condueix a una realitat de la qual hem de ser conscients: la major part del que passa al món no ho hem descobert per nosaltres mateixos, sinó que ho coneixem a través dels mitjans de comunicació. I això comporta una responsabilitat compartida.

Cada mitjà de comunicació té la seua pròpia interpretació dels fets, lligada als seus interessos o ideologies. La seua responsabilitat és ser fidels a la realitat sense ser controlats per aquests interessos i ideologies. Malgrat això, de vegades resulta difícil destriar on acaba la informació i on comença la interpretació. I és ací on trobem la segona responsabilitat: la dels ciutadans.

Hui dia tenim accés a grans quantitats d’informació, cosa que pot arribar a ser aclaparant i traspassar la barrera de la sobre informació. No obstant, com ja deia Hobbes, la informació és poder, i està en les nostres mans com tractar-la. No ens hem de relaxar pel fet que l’accés a la informació resulte tan directe; més bé al contrari. La nostra responsabilitat és la de ser crítics amb el que veiem i llegim, la de no ser incondicionals amb aquells mitjans afins a les nostres idees, la d’intentar trobar el punt d’inflexió entre informació i interpretació, la de no quedar-nos simplement amb allò que ens reconforta.

És possible que el que ens arribe siguen ombres que projecten una mitja realitat que, tot i que no ser fictícia, no és la realitat més vertadera. Però nosaltres no som presoners, ni tenen la mirada fixa i no poden moure el cap. La nostra mirada ens pot fer obrir els ulls i el nostre cap, ens pot ajudar a ser menys… absurds.

Mireia Cabanes estudiant del Màster de Lingüística Aplicada en la Universitat de Birmingham