General

Les darreres setmanes el Consell Local de la Joventut d’Ontinyent (CLJO) ha estat realitzant entrevistes virtuals sobre l’impacte de la pandèmia en la joventut ontinyentina. Ara, l’estudi arriba al seu fi, per això ha llançat una entrevista escrita per a tot aquell jovent que no haja pogut participar les setmanes anteriors.

Va adreçada al jovent d’entre 12 i 30 anys (ambdós inclosos) i hi ha de termini fins al dilluns vuit de març, per a poder accedir al formulari polseu ací.

Dita investigació ha tingut una part quantitativa en què es varen fer una sèrie d’enquestes, i en aquesta entrevista en la qual s’està demanant la participació és la continuació de la part qualitativa. Es garanteix l’anonimat i amb les conclusions que s’obtinguen es presentaran els resultats a l’administració pública i privada per tal de comunicar i pal·liar les mancances i necessitats que té el jovent ontinyentí.

Des del CLJO animem a participar per tal de recollir el màxim nombre d’opinions i punts de vista respecte als efectes que està tenint aquesta pandèmia en la joventut. Necessitem anar a l’arrel dels problemes que anem arrossegant des d’abans de la COVID-19, i que a causa d’aquesta s’han vist agreujats, tals com l’emancipació, l’economia, la situació laboral, la situació socioeducativa, etc. És el moment que la veu del jovent siga escoltada i puguem aconseguir polítiques que pal·lien les necessitats.

Perquè el món necessita ciència, i la ciència necessita dones. 

En desembre de 2015 l’Organització de les Nacions Unides – UNESCO, va establir un Dia Internacional anual per a reconéixer el rol tan important que desenvolupen les dones i les xiquetes en la ciència i la tecnologia.

La bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) persisteix des de fa anys a tot el món. A pesar que la participació de les dones en les carreres de grau superior ha augmentat enormement, aquestes encara es troben insuficientment representades en aquests camps.

Amb l’objectiu d’aconseguir l’accés i la participació equilibrada en la ciència per a les dones i xiquetes, la igualtat de gènere i l’apoderament d’aquestes, en desembre de 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’ #𝟏𝟏𝐝𝐞𝐟𝐞𝐛𝐫𝐞𝐫 de cada any com el 𝐃𝐢𝐚 𝐈𝐧𝐭𝐞𝐫𝐧𝐚𝐜𝐢𝐨𝐧𝐚𝐥 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐃𝐨𝐧𝐚 𝐢 𝐥𝐚 𝐗𝐢𝐪𝐮𝐞𝐭𝐚 𝐞𝐧 𝐥𝐚 𝐂𝐢è𝐧𝐜𝐢𝐚.

Així dintre de la celebració d’aquesta data, són nombroses les iniciatives que reivindiquen el paper de la dona i la xiqueta dintre del món de la ciència i la tecnologia. Enguany, des del CLJO ens hem volgut sumar a aquesta reivindicació i hem llançat la campanya #11Febrer Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. – Perquè el món necessita ciència, i la ciència necessita dones. Amb aquesta campanya des del CLJO volem aportar el nostre granet de sorra per a visibilitzar la tasca que desenvolupen les dones en la ciència, com María Blasco, Fabiola Gianotti o Katie Bouman, així com diferents pel·lícules que reivindiquen i mostren el paper de la dona dintre de la ciència i la tecnologia, i que podeu consultar ací:

Finalment, des del CLJO i amb l’ajuda de quatre científiques ontinyentines hem realitzat un vídeo per tal de donar resposta als dubtes que ens han traslladat alumnes dels diferents centres educatius d’Ontinyent a les quals els desperta curiositat la ciència i la tecnologia i volen conéixer de primera mà l’experiència personal de dones que desenvolupen la seua carrera professional dintre d’aquest món.

Des del CLJO hem publicat una sèrie d’infografies informatives a les nostres xarxes socials sobre la participació i l’associacionisme. Moltes vegades, desconeixem el nostre dret o tenim limitacions per exercir-lo. Les persones tenim motivacions, interessos i expectatives que ens impulsen a participar, i tots són subjectius i legítims, però hem de tenir en compte que han d’orientar-se cap al benestar, principalment social, però també personal.

Una associació juvenil és un element de participació i expressió important que facilita la integració dels i les joves en la societat. És una entitat en la qual un grup de joves amb edats compreses entre els 14 i 30 anys, s’uneixen de manera voluntària, sense ànim de
lucre, per tal de comprometre’s amb un fi comú. A través de l’associacionisme juvenil s’aconsegueix l’exercici de la ciutadania mitjançant el desenvolupament dels valors i l’acció participativa democràtica. Les pràctiques dialèctiques i els projectes efectius que porten en pràctica la joventut associada, considerada com agent actiu participatiu del seu entorn, actuen com a fenomen social transformador.

Des d’Acció Cultural del País Valencià – ACPV i el Consell Local de la Joventut d’Ontinyent – CLJO, han organitzat un concert acústic per al pròxim 23/10/2020, dels recents guanyadors del XIII concurs Sons de la Mediterrània, Laura Esparza i Carlos Esteban. Amb aquesta iniciativa, tant des del CLJO com des d’ACPV, volem apostar per la cultura i la música en valencià en aquest temps difícils, així com defensar fermament que la cultura és segura.

Per a poder assistir a aquesta activitat, la gent s’ha d’inscriure prèviament en el formulari web que habilitarà ACPV – Vall d’Albaida. La inscripció prèvia és obligatòria per a poder assistir al concert, ja què aquest comptarà amb una aforament limitat i amb la corresponent distància d’1,5m entre cadires per complir amb l’actual normativa sanitària d’activitats a l’aire lliure. L’entrada és gratuïta ja que ACPV es farà càrrec de la despesa de les mateixes.

Per tal de poder acudir al concert, els i les participants no poden presentar cap símptoma compatible amb la COVID-19, i hauran d’haver-se provat la febre abans d’acudir. L’ús de la mascareta és obligatori per a poder assistir al concert, i en tot moment les cadires mantindran la distància de seguretat d’1,5m.

Aquesta tindrà lloc el dissabte 3 d’octubre i comptarà amb un posterior

debat de la mà del periodista Miquel Ramos.

Després de passar pel Festival de Cinema de Màlaga, el pròxim dissabte 3 d’octubre tindrà lloc la presentació de la pel·lícula La mort de Guillem, de la mà del Cine Club Utiye amb la col·laboració Federació Llull (ACPV, Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear)i el Consell Local de la Joventut d’Ontinyent – CLJO, als cinemes del Centre Comercial El Teler.

Aquest film narra l’assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló, a mans d’un grup d’ultradreta a Montanejos, a la comarca de l’Alt Millars, l’11 d’abril del 1993. La pel·lícula està dirigida pel guanyador d’un Goya, entre altres, Carlos Marques-Marcet, i s’inclou en la campanya anomenada “La lluita continua”, que pren com a punt de partida la figura de Guillem Agulló i Salvador, el seu assassinat i el judici del cas per promoure la memòria de Guillem Agulló, denunciar la impunitat de l’extrema dreta durant els darrers 40 anys al país, reivindicar la històrica lluita contra el feixisme i alertar sobre l’auge de renovats discursos xenòfobs i racistes que s’han tornat a instal·lar a la societat.

La projecció tindrà lloc a les 19.30 hores, i comptarà amb un debat posterior amb la presència del periodista Miquel Ramos. Per tal de poder assistir cal fer una reserva prèvia de les entrades (podeu trobar l’enllaç a les xarxes socials o web del CLJO), ja que l’aforament és limitat per tal de complir amb les mesures sanitàries pertinents.

La mort de Guillem és una producció de Som, SUICAfilms i Lastor Media, amb la coproducció d’À Punt Mèdia i Televisió de Catalunya, i que compta, entre altres, amb la participació de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i la Radiotelevisió de les Illes Balears. Aquesta es podrà veure del divendres 2 al dijous 8 d’octubre.

Així des del CLJO vos comuniquem que l’aforament per a la projecció del dissabte 3 es troba complet. Tot i això, podreu gaudir d’aquesta pel·lícula la setmana del 2 al 8 d’octubre de la mà del Cine Club Utiye. A més, tots i totes les menors de trenta anys en possessió del Carnet Jove, per la presentació d’aquest a l’hora de comprar la vostra entrada, podreu gaudir de la mateixa de forma gratuïta.

Escrit guanyador de la primera categoria del seté Concurs d’Escriptura Crítica Juvenil.

Em fa por pensar en el 2050, sona tan llunyà… Meitat del segle vint-i-u, meitat de l’era tecnològica.

Si en dos mesos la nostra realitat quotidiana ha fet un gir de 180 graus, com ho pot fer en trenta anys?

Vivim en una societat arrelada als hàbits capitalistes i consumistes, que deixen de banda a aquells que no tenen res i els fan més pobres, mentre enriqueixen i proveeixen els rics; per no parlar de la classe mitjana, que viu frustrada per no ser capaç de consumir tot el que voldrien, i es veuen immersos en un cercle viciós de treball-consum que mai no acaba.

Açò em fa pensar que ni en deu ni en trenta anys uns costums tan arrelats a les bases de la societat com aquests desapareixeran.

M’imagine el 2050 caracteritzat per la misèria; no m’agrada ser pessimista, però el dia a dia en aquesta societat i la poca implicació d’alguns òrgans polítics, m’ha fet arribar a aquesta conclusió.

Com deia abans, aquest sistema econòmic s’ha apoderat de la nostra societat, ja que l’economia és la base de les decisions polítiques i socials. En lloc de començar a prendre mesures per parar el problema que més preocupa a la joventut i a una gran part de la societat, el canvi climàtic, inverteixen els seus esforços i el seu capital en polítiques que no tenen un impacte visible i que no ens asseguren un món on viure.

Possiblement en trenta anys els nostres mars hauran crescut, els boscos hauran desaparegut, i ens veurem immersos en una lluita constant per aconseguir elements bàsics com aigua, aliments…

Per tot açò, em sorprén la hipocresia d’alguns dirigents, que afavoreixen els interessos de les grans corporacions multinacionals, mentre deixen de banda a milers de persones. Tanmateix, es mostren negacionistes en el que concerneix l’escalfament global o canvi climàtic; com pretenen que la seua economia avance si no té un món on fer-ho?

Quan les conseqüències es facen visibles, qui li explicarà als nostres fills que els que van tenir l’oportunitat de canviar aquell destí no ho van fer? Qui els explicarà que vam preferir fer el desentés quan els científics ens alertaven de la gravetat de la situació i anar a centres comercials a continuar sent partícips del capitalisme i la seua filosofia basada en la immediatesa en lloc de pensar en el nostre futur?

El que plantege és la reflexió envers quina manera estem contribuint a la societat i al futur de la mateixa i què estem disposats a sacrificar per tal de salvar-la. Si ens unim com a societat i busquem alternatives socials i econòmiques al capitalisme, amb el que això comporta, no hi ha dubte que acabarem amb el canvi climàtic i amb tots els problemes que implica.

Mariola Revert, estudiant de l’IES l’Estació d’Ontinyent